Horta ecològica de Xavier
La nostra història
Quan treballava a València mai no em cansava d’anar a passejar per l’Horta. La tenia a una passa del despatx des del qual amortitzava poc a poc la carrera de Dret i des d’on contemplava cada volta més un futur amb olor a asfalt i presses. Però, un mes de juliol de 1991 per fi em vaig decidir a tancar l’assessoria de Benimaclet i tornar a la Marina Alta per a recuperar l’horta que ja de xicotet el meu avi em va ensenyar a estimar.
Em dic Xavier, i allò que va començar com una iniciativa personal no podia satisfer-me plenament si no compartia amb la meua família el fruit de la llavor que vaig sembrar amb aquella decisió. Així, des de l’any 1998, cada matí de dissabte, junt a Antònia, Jordi i Marina, obrim els ullals del riurau, aquell en què el meu besavi escaldava pansa, per a posar al vostre abast les fruites i hortalisses locals que la terra ens ofereix en cada estació de l’any.
Quan vaig emprendre el camí de treballar les terres del meu avi, no hi havia més que tarongers i vaig començar amb un xicotet troç de terra per a donar vida a les meues primeres hortalisses. Tot i que en aquell temps difícilment es concebia l’agricultura sense l’ús de productes químics, de seguida vaig empatitzar amb altres tècniques de cultiu més respectuoses amb la terra. Un curs que va organitzar la cooperativa de Pego em va donar l’oportunitat de rebre la meua primera formació en agricultura ecològica. Poc a poc, els cavallons d’hortalissa van conquerir el monocultiu de tarongers fins a compartir espai en l’actualitat.
Ací, la terra, argilosa, només ens ofereix 40cm viables per a cultivar, per això vaig fer una aportació regular de compost per a millorar el rendiment. En augmentar la producció, vaig veure la possibilitat de posar-la a l’abast d’aquelles persones que ja començaven a demanar productes frescos i respectuosos amb la natura. I quina manera millor de garantir aquesta qualitat que citant els interessats a adquirir els seus aliments allà d’on provenen aquests? Amb la venda directa, a més a més, contribuïm a eliminar els intermediaris, les grans superfícies, actualment principals beneficiaris del comerç dels aliments i culpables de la progressiva desaparició dels xicotets llauradors. Seguint en aquesta lluita, hem contribuït al naixement del Mercat del Riurau, iniciativa que vetlla precisament per dignificar el treball dels productors i creadors de la nostra comarca.
Per tant, quan em pregunten què em va motivar a treballar la terra de manera ecològica, la meua resposta no pot ser una altra que: “bàsicament per qüestions ideològiques”. Així, atès que la base dels meus objectius, i també els de la meua família, tenia un abast social, a mesura que anava madurant, anava veient més evident la necessitat del treball cooperatiu. Poc a poc, em vaig sumar a la creació i participació en xarxes llauradores i coproductores: la Xarxa Llauradora de les Comarques Centrals, la Xarxa Agroecològica d’Alcoi, i la Xarxa d’Agricultura Ecològica de la Marina Alta, a través de la qual constatem la nostra presència cada diumenge al Mercat del Riurau.
