Si no fora perquè les primeres planes dels diaris estan ben plenes amb altres coses, hauríem d’estar tots parlant prou més de l’hivern tan estrany que estem patint. Un hivern sec i càlid que ens ha portat, per exemple, a que no fora necessari esperar a la primavera o l’estiu per a gaudir dels “plaers” dels primers incendis forestals. Des de la premsa s’ha abordat la matèria des d’un punt de vista anecdòtic, com molt a sovint es sol fer amb les qüestions climàtiques. No de bades, tots els anys ens trobem amb calors, freds, pluges, neus o vents que ningú recorda iguals i que són molt semblants als de anys anteriors. Com a societat patim un greu cas d’amnèsia climàtica…
A mi personalment tot això em porta cap a la reflexió sobre com estem de desconnectats del territori al que vivim i com de vegades no sabem d’on venen realment part de les galtades que ens creuen la cara. Fa un segle o menys, un hivern com aquest implicaria fam en moltes formes diferents. A hores d’ara el que més ens preocupa es si algunes localitats patiran restriccions d’aigua en breu… I no dic que això no tinga la seua importància, però aquest hivern estrany ens està foradant les butxaques amb uns deutes que haurem de pagar aviat amb capitals perduts i llocs de treball que s’esvairan.
El 2013 ha estat un any climatològicament atípic: Gelades tardanes, un estiu poc calorós que va tardar molt en arribar i encara més en anar-se, una tardor seca i un hivern també tardà i fluixet. El nostre camp ha patit tot això, pràcticament cap de les collites principals ha anat com tocava. En molts casos s’ha produït poc i/o de baixa qualitat. Perquè contra els que molts creuen a les plantes li cal alguna cosa més que aigua i fertilitzants i un ritme d’estacions trastocat és un de les pitjors catàstrofes. O en aquest cas una catàstrofe afegida a les d’un marc productiu molt complex.
Un bon exemple del que dic és el de les taronges navel. Amb un mercat complex i dificultós molts llauradors s’han trobat amb el problema afegit d’un calibre massa menut fora del que demana el mercat. Curiosament el mateix mercat que diu que les taronges navel són difícils de vendre per ser massa grans… A vore si s’aclareixen. El resultat és un munt de taronja a terra i molta altra venuda a baix preu (caldria dir per a expressar-ho millor: a un preu encara més baix) a les peladores. Per als que no conegueu el que són o les conegueu amb altre nom, les peladores són establiments que compren taronja de baixa qualitat a preus minsos per a dedicar-la a usos agroalimentaris i industrials. Unes taronges que d’haver tingut uns mil·límetres més de calibre haurien tingut altre destí i preu.
Posse el cas del taronger perquè és paradigmàtic. Aquest és un país de llauradors encara que ho siguen a temps parcial. Gent que conta amb els ingressos extra de la taronja, el raïm, l’oliva o l’ametlla per a completar les rendes familiars en una terra de salaris baixos i més en un any de crisi en el que aquests diners poden ser el principal o únic ingrés per a moltes llars. Més enllà de l’anècdota de l’hivern estiuenc o del problema de tenir que abastir d’aigua alguns pobles amb camions cisterna ens trobem amb una greu amenaça a la nostra capacitat de consum com a societat… i per tant una forta amenaça la nostra capacitat de generar el treball i el capital que tant ens calen. Molts comencen el 2014 amb un dèficit que li posarà les coses difícils al llarg de l’any i em preocupe perquè a cap lloc estic sentint parlar del tema.
Per molt que ens encabotem en creure el contrari i ignorar-ho estem en un país de llauradors, a temps parcial però llauradors, i no tenir en compte els seus problemes és no comprendre que aquests són problemes de tots. Les taronges malvenudes o caigudes són cotxes que es quedaran a la fàbrica, cambres d’hotel buides, abonaments del València que no es renovaran o converses telefòniques més curtes. Diners que no es tindran i que no es podran gastar. Cada arrova d’aquestes taronges perdudes és una pedra més a un mur que entrebanca el flux de capital necessari per a començar a recuperar el nostre benestar. Caldrà fer alguna cosa, no?